29/3/08

Diumenge de Pasqüetes: La incredulitat de St. Tomàs

L'Evangeli d'aquest diumenge passa tal dia com avui, un Diumenge de Pasqüetes. St. Tomàs ha fet com tan sovint nosaltres (ben tomassos i tomasses) fem: no ens atrevim a viure plenament amb la confiança de la fe. Quantes vegades hem arribat a posar els dits a les llagues, per haver de creure? Sort que el Ressuscitat és més gran que nosaltres i tot això i per més que tinguem les portes del cor tancades Ell és capaç d'acudir-hi amb el seu pau a vosaltres.

Per il·lustrar aquest Evangeli adjunto el quadre del pintor italià Caravaggio titulat
La incredulitat de St. Tomàs.


Jn 20,19-31
Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
-Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu:
-Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Caravaggio, La incredulitat de St. Tomàs, Roma 1601, oli sobre tela.

Un any a l'ermita

Aquesta setmana ha fet un any que l'Ermita en xarxa obrí les portes per primera vegada! Aquesta aventura iniciada per anar fent camí seguint les petjades de Jesús en l'Evangeli ha anat prenent forma gràcies a diverses persones a les quals els hi agraïm de tot cor la seva ajuda i col·laboració! Gràcies també als que aneu passant de tant en tant pel bloc i també pels que deixeu algun comentari, sempre va bé! Seguim endavant, seguim tirant les xarxes!

25/3/08

Diumenge de Pasqua: «Hem vist el Senyor»

Durant aquestes setmanes de Pasqua, publicarem una sèrie de suports ben diversos sobre l'Evangeli dominical. Comencem amb una cançó del CD Marcats per l'Esperit del grup Canta la Teva Fe, editat amb motiu de l'Aplec de l'Esperit '07.

Sempre que llegeixo aquest o d'altres que parlen de quan Maria Magdelena
es troba el sepulcre buit i posteriorment amb el Ressuscitat se'm posen els pèls de punta: després del patiment extenuant que li va soposar la mort d'Ell, trobar-se'l cara a cara era com veure que realment Déu era present en les seves vides, que estaven salvats per l'Amor, que els faria ressuscitar a tots l'últim dia.

Jn 20,1-9
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
-S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.


Hem vist el Senyor

Primer raig de llum al cel
hem de fer cam
í,
doncs la pedra ha rodolat,
s
ha esvaït la nit!

No sabem on lhan posat,
no
és aquí!
Un llen
çol damortallar
i un esglai al pit....

Llàgrimes duns ulls velats
cerquen el sentit
d
una absència que aviat
mudar
à en el goig més gran
aquest plor contrit

És aquí! ha tornat!!!
Glori
ós! Hem vist el Senyor!!! (2)

El Sol davalla al nostre entorn
tancat i petit,
ha alenat als nostres cors
el seu Esperit.

Ens crida pel nostre nom,
potser l’has sentit,
i ens envia al nostre mó
n
que gemega a crits...

20/3/08

El que Jesús estimava (d'un personatge del darrer sopar)

Sento els peus humits, no m’ha eixugat del tot bé, però no em ve de gust acabar-me’ls d’eixugar, em plau aquesta humitat entre els dits i em fa recordar tot allò bo que m’ha ensenyat i com m’ho ha explicat. Com una paràbola viscuda ha fet del servent que et renta els peus quan arribes en una bona casa. Sortir i fer-ho. Això és el que vull fer: llançar-me al món a explicar que Déu és l’Amor gran, un servidor... rentar els peus al mó, sí. Quin dia! Quina embranzida que ens ha donat, Ell, quin Amor. Feliços nosaltres si ho posem en pràctica! És tan captivador que no l’entenc, és tan entenedor que em captiva... m’estima, ens estima i l’estimo... Ho comparteix tot amb nosaltres, som els seus amics. El tinc a tocar i me’l miro distret, reclino el cap sobre el seu pit quan parla i diu quelcom que em fa enfosquir el cor. I li dic: «Senyor, qui és qui t’ha de trair?»

15/3/08

Decàleg quaresmal

1. Tu que t'«apalanques» en el conformisme: aixeca't i camina!

Ets lliure d'escollir! Sigues críticament positiu enfront la vida!

2. Tu que et deixes caure sobre el matalàs dels desànim: aixeca't i camina!

Tens cor, davant els problemes: coratge i il·lusió!

3. Tu no et mous de la butaca de l'egoisme: aixeca't i camina!

Obre't al diàleg i no tinguis por d'expressar allò que sents i tens!

4. Tu que t'acomodes a la poltrona de l'autosuficiència: aixeca't i camina!

Si ets ric en qualitats, comparteix-les i posa-les a disposició dels qui t'envolten!

5. Tu qu jeus sota la figuera del «passotisme»: aixeca't i camina!

Supera't, sigues responsable, col·labora i participa per fer un món millor!

6. Tu que t'estires al sofà de l'individualisme: aixeca't i camina!

Tens capacitat per ser feliç, sigues solidari, col·labora i comparteix-ho tot amb els altres!

7. Tu que dorms en el llit de la mentida: aixeca't i camina!

Pots passar pel món essent signe de veritat i testimoni de bondat!

8. Tu que et mous pels interessos: aixeca't i camina!

Arribarà el dia que veuràs clar que l'interés més gran és el pròxim, estima'l!

9. Tu que et gronxes en el balancí de la feblesa: aixeca't i camina!

Tingues coratge, no tinguis por: busca el dia en que canviarem el món!

10. Tu que et recolzes en el banc de la poc fe: aixeca't i camina!

Descobreix Crist en el cor dels altres i la fe creixerà en el teu interior!


5/3/08

Rouco, de nou

Sembla ser que els bisbes de la CEE, no devien escoltar amb prou atenció la primera lectura d'aquest diumenge (1Sa 16, 1.6-7c.10-13a), que ens recordava que el Senyor sempre escull els més petits i no ho van tenir massa en compte a l'hora d'escollir el seu president. Des del meu punt de vista, el Cardenal Rouco, fa una mica massa de soroll cada vegada que parla, per ser un d'aquests petits...

Tot fa pensar que ens toquen tres anys de mà dura i conservadora (com si últimament no ho fos poc...), tres anys d'aquells que quan sents per la ràdio el nom del bisbe ja penses: «quina una n'ha dit, ara?», segurament amb desil·lusions....

En fi, el que no podem fer, malgrat tot, és oblidar que Rouco no és els bisbes i els bisbes no són l'Església i Déu és més gran que l'Església.