St. Jordi: 2 Bíblies en 5 anys

Ja fa cinc anys que els dies de St. Jordi treballo en una llibreria (que no pas en una parada!), són uns dies on s'hi va molt de bòlit per allà. I a part és una feina ben bonica, la de llibreter.

Doncs bé, ahir per primera vegada en els cinc anys que hi he estat em van demanar dues vegades si teníem Bíblies per a nens. Jo els hi vaig ensenyar les que hi havia. Eren, totes dues vegades, una mare amb un nen (en edat de primera comunió) i era el nen qui va prendre la iniciativa en un dels casos.

Després em vaig quedar pensant que no me n'havien demanat mai cap, ja pot ser que ho haguessin demanat a algun company o que les haguessin trobat sense preguntar, etc. Però vaig trobar que era curiós. És que els nens tenen més ganes d'aprendre sobre la història de la salvació?

Em va donar per pensar que sovint ens queixem que la gent porta els nens a catequesi de comunió per tradició, pels regals, etc. Però diria que ben sovint alguns infants que possiblement aquest sigui dels únics contactes amb la fe en Jesús, tenen moltes ganes de conèixer Jesús. Estarem, nosaltres, sempre a punt per acollir-los com cal?

I a propòsit de Bíblies per a nens. Recomano la que fa poc a sortit a Claret: La Bíblia per a la mainada, la versió és del blocaire Daniel Palau.

Diumenge III de Pasqua: L'altre caminant d'Emaús...

Lc 24,13-35
[...] es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:

-¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

Els preguntà:

-Què hi ha passat?

Li contestaren:

-El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. [...]
Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li:

-Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre:

-¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem.[...]


Dos amics que caminen. Un es diu Cleofàs. L'altre no ho sabem. L'altre pot ser cadascú dels que llegeixen o escolten aquest passatge de l'Evangeli. És bonic pensar que en el nostre camí cap a aquest Emaús-Lloc de treball-Institut-Universitat-... (on fem cap cada dia) hi haurà algú que farà que li diguem que es quedi amb nosaltres. És cert que hi ha dies que diríem a tothom que marxés ben lluny. Però potser és que aquesta persona no se'ns ha presentat "explicant-nos les escriptures" ni "ens partirà el pa davant nostre". Si aquest que ens ve a l'encontre en el nostre camí d'Emaús és més silenciós, serà feina nostra, aleshores, descobrir en quin moment "ha partit el pa" i ens ha ajudat "explicant-nos les escriptures"...