El dia més bell? Avui.
L'obstacle més gran? La por.
La cosa més fàcil? Equivocar-se.
L'errada més gran? Abandonar-se.
L'arrel de tots els mals? L'egoïsme.
La distracció més bella? EL treball.
La pitjor derrota? El desencoratjament.
Els millors mestres? Els nens.
La primera necessitat? Comunicar-se.
Allò que fa més feliç? Ser útil als altres.
El misteri més gra? La mort.
El pitjor defecte? El mal humor.
La persona més perillosa? La mentidera.
El sentiment més roí? El rancor.
El regal més bell? El perdó.
El més imprescindible? La llar.
La ruta més ràpida? El camí correcte.
La sensació més agradable? La pau interior.
L'abrigall més eficaç? El somriure.
El millor remei? L'optimisme.
La més gran satisfacció? El deure acomplert.
La força més potent del món? La fe.
Les persones més necessàries? Els pares.
La cosa més bella de totes? L'amor.
M. Teresa de Clacuta, 1910-1997
I per vosaltres quin és... El dia més bell? L'obstacle més gran?...
23/9/07
«Segueix-me!»
Mt 4,19-20
| Jesús els diu: -Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. Ells deixaren immediatament les xarxes i el van seguir. |
Mt 4,21b-22
Eren a la barca [...], repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir.
Mt 8,21-22
Un altre, un dels seus deixebles, li digué:
Eren a la barca [...], repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells deixaren immediatament la barca i el pare i el van seguir.
Mt 8,21-22
Un altre, un dels seus deixebles, li digué:
-Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
Jesús li respon:
-Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.
Mt 9,9
[...] Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
-Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Mc 1,17-18
Jesús els digué:
-Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.
Immediatament deixaren les xarxes i el van seguir.
Mc 1,20
[...] Tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca i se n'anaren amb Jesús.
Mc 2,14
[...] Li digué:
-Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Lc 5,27-28
[...] Li digué:
-Segueix-me.
Ell ho deixà tot, s'aixecà i es posà a seguir-lo.
Lc 9,59ab
A un altre li digué:
-Segueix-me.
Jn 1,43bc
[...] Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu:
-Segueix-me.
Jn 21, 19bc
[...] Jesús va afegir:
-Segueix-me.
He buscat trossos de l'Evangeli en que Jesús deia a algú que el seguís. I he estat pensant. En quasi tots els passatges només diu: «Segueix-me!», i ja està! No dóna cap més explicació. A qui van adreçades les paraules podria dir: «Mira-te'l aquest! Que el segueixi perquè sí!». Però també m'he adonat que en quasi tots els casos, aquesta persona s'aixeca, ho deixa tot i sense dir res se'n va amb Jesús. Per què?
Perquè confia en aquell home que diu les coses amb tan de convenciment. Sense saber com, ha estat captivat per Ell. Aquest «segueix-me!», és tan fort, que encara que sigui sense explicacions, que senzillament per la confiança el fa capaç de deixar-ho tot. També m'agrada perquè el segueixen silenciosament, pocs (si us hi fixeu en els textos) li diuen: «Sí, et seguiré fins la fi del món». No...
Anys després d'haver-se escrit l'Evangeli, aquest segueix-me continua sent el mateix crit fort i convincent d'aleshores. Al nostre món, per sort, tenim testimonis de gent que segueix a Jesús sense fer escàndol, actuant amb senzillesa, confiança i constancia... I nosaltres, com seguim al Crist?
He buscat trossos de l'Evangeli en que Jesús deia a algú que el seguís. I he estat pensant. En quasi tots els passatges només diu: «Segueix-me!», i ja està! No dóna cap més explicació. A qui van adreçades les paraules podria dir: «Mira-te'l aquest! Que el segueixi perquè sí!». Però també m'he adonat que en quasi tots els casos, aquesta persona s'aixeca, ho deixa tot i sense dir res se'n va amb Jesús. Per què?
Perquè confia en aquell home que diu les coses amb tan de convenciment. Sense saber com, ha estat captivat per Ell. Aquest «segueix-me!», és tan fort, que encara que sigui sense explicacions, que senzillament per la confiança el fa capaç de deixar-ho tot. També m'agrada perquè el segueixen silenciosament, pocs (si us hi fixeu en els textos) li diuen: «Sí, et seguiré fins la fi del món». No...
Anys després d'haver-se escrit l'Evangeli, aquest segueix-me continua sent el mateix crit fort i convincent d'aleshores. Al nostre món, per sort, tenim testimonis de gent que segueix a Jesús sense fer escàndol, actuant amb senzillesa, confiança i constancia... I nosaltres, com seguim al Crist?
19/9/07
El primer Bon Pastor
Primera imatge de Jesucrist que s'ha trobat, del segle III, a les Catacumbes de Priscilla (Roma).
Diuen que és la primera imatge de Jesús. El primer Bon Pastor. És bonic que decidicin pintar-lo així: com un pastor amb la mà allargada. Si us hi fixeu veureu que mira cap a un costat com si haguéssinn de venir, encara, moltes més ovelles que les que hi ha a la imatge. Aquest ramat a qui Jesús allarga la mà i que encara a de venir, devem ser els milers i milers de cristians que hem vingut després seguint les petjades d'aquest Pastor.
Diuen que és la primera imatge de Jesús. El primer Bon Pastor. És bonic que decidicin pintar-lo així: com un pastor amb la mà allargada. Si us hi fixeu veureu que mira cap a un costat com si haguéssinn de venir, encara, moltes més ovelles que les que hi ha a la imatge. Aquest ramat a qui Jesús allarga la mà i que encara a de venir, devem ser els milers i milers de cristians que hem vingut després seguint les petjades d'aquest Pastor.
Trobada de blocaires cristians
El 27/09/07 es fa la trobada de la Blocosfera cristiana. L'Ermita en xarxa, però, no hi podrà ser present i excusa la seva assistència. Em sap molt greu i des d'aquí desitjo que vagi, si Déu vol, molt bé.
Esperem que l'experiència sigui positiva per a tots els blocaires cristians i es pugui tornar a repetir ben aviat!
11/9/07
Pregària: D'un soldat
Quan em van llegir per primera vegada aquesta pregària vaig acabar plorant, ara li tinc molta estima...
Escolta'm, Déu meu, jo no havia parlat mai amb Tu!
Avui voldria saludar-te. Com va, això?
No sé si ho saps, em deien que no existies,
i jo, pobre de mi, vaig creure que era veritat.
Mai no havia mirat la teva gran obra,
però ahir, des d'aquell cràter que va fer un obús,
vaig veure el teu cel ple d'estrelles
i vaig comprendre que m'havien enganyat.
Ja és ben curiós:
en aquest terrible infern
he trobat la llum per mirar la teva Faç.
Després d'això, no tinc moltes coses per dir-te,
sinó només que estic content d'haver-te conegut.
Després de mitjanit hi haurà l'ofensiva,
però no tinc por. Sé que tu vetlles.
El senyal! Bé, Déu meu, me n'haig d'anar...
T'he agafat efecte...
Et voldria dir encara que, com ja saps, la lluita serà dura,
i potser aquesta nit trucaré a la teva porta.
Encara que mai no havíem estat amics,
¿em diexeràs entrar si vinc a veure't?
Mira, estic plorant.
Veus, Déu meu?
Estic pensant que ja no sóc dolent.
Bé, Déu meu, me n'haig d'anar.
Bona sort!
És estrany, però ja no em fa por la mort.
Un soldat anònim mort durant la Segona Guerra Mundial
Pregàries d'avui i de sempre, Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1974
1/9/07
Tornar de vacances...
Lc 9,28b-36
Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
-Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
-Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
D’aquest Evangeli se’n poden treure moltes coses... Però ara em vull fixar especialment en el verset que Pere li diu a Jesús: «Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres tendes: una per a Tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». Diu que Pere «no sabi què es deia».
Amb unes bones vacances, profitoses en tots els sentits, ens pot costar tornar a la normalitat del curs. Les bones vacances són la muntanya on Jesús va amb els deixebles, on s’hi està tan bé... Més d’un voldria plantar-hi unes tendes per quedar-s’hi i fer vacances tot l’any... Una mica com els deixebles: s’hi trobaven tan bé allà que no volien tornar a la realitat de cada dia.
Però no. Jesús ens fa tornar a lloc: ara ens toca baixar de la muntanya de les vacances i tornar a la realitat del nostre dia a dia.
Amb tot el que Jesús ha posat al nostre abast durant les vacances, ara hem de saber tornar i posar-ho en pràctica. Tenim tot un curs per fer-ho...
Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar i el seu vestit es tornà d'una blancor esclatant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s'havia d'acomplir a Jerusalem. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:
-Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.
No sabia què deia. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s'esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
Llavors va sortir del núvol una veu que deia:
-Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
D’aquest Evangeli se’n poden treure moltes coses... Però ara em vull fixar especialment en el verset que Pere li diu a Jesús: «Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres tendes: una per a Tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». Diu que Pere «no sabi què es deia».
Amb unes bones vacances, profitoses en tots els sentits, ens pot costar tornar a la normalitat del curs. Les bones vacances són la muntanya on Jesús va amb els deixebles, on s’hi està tan bé... Més d’un voldria plantar-hi unes tendes per quedar-s’hi i fer vacances tot l’any... Una mica com els deixebles: s’hi trobaven tan bé allà que no volien tornar a la realitat de cada dia.
Però no. Jesús ens fa tornar a lloc: ara ens toca baixar de la muntanya de les vacances i tornar a la realitat del nostre dia a dia.
Amb tot el que Jesús ha posat al nostre abast durant les vacances, ara hem de saber tornar i posar-ho en pràctica. Tenim tot un curs per fer-ho...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
