24/4/07

Camí cap a l'Aplec (III): Diumenge III de Pasqua

Falten 35 dies per l'Aplec de l'Esperit'07


Jn 21,1-19
Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L'aparició va ser d'aquesta manera:
Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l'anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu:
-Me'n vaig a pescar.
Els altres li diuen:
-Nosaltres també venim amb tu.
Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué:
-Nois, no teniu res per a menjar?
Li respongueren:
-No.
Ell els digué:
-Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix.
Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere:
-És el Senyor.
Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. Jesús els diu:
-Porteu peixos dels que acabeu de pescar.
Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. Jesús els digué:
-Veniu a menjar.
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s'acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d'entre els morts.
Jesús i Pere
Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
-Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
-Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
-Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:
-Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
-Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
-Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
-Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
-Pastura les meves ovelles. 18 T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
-Segueix-me.



Diu l'Evangeli que els deixebles no pescaven res i que tampoc no van conèixer a Jesús quan se'ls va presentar. Van haver de necessitar alguna veu que els digués: «És el Senyor». Veiem clarament com sense Jesús no són capaços de res (no pesquen, no saben veure més enllà que un desconegut en el qui tenen al davant...). Encara estan mig trasbalsats per la mort de Jesús. Quan ve Ell, aconsegueixen pescar i deixen que Ell els prepari l'esmorzar amb el peix que ells han recollit: pren la iniciativa, els convida altre cop al seu àpat.

«Pare, et demano avui que aprengui a escoltar els qui em mostren, com el deixeble que Jesús estimava, qui és el Senyor. Que a partir d'ells aprengui a estimar-lo. Et demano també perquèdeixi que Jesús prengui la iniciativa en la meva vida, que deixi que Ell em prepari l'esmorzar amb els fruits que nosaltres recollim en el nostre camí i així poder participar del seu àpat.»

16/4/07

Camí cap a l'Aplec (II): Diumenge de Pasqüetes

Falten 42 dies per l'Aplec de l'Esperit'07.

Jn 20,19-31
Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:
-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:
-Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:
-Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
-Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
-Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs:
-Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre:
-Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu:
-Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals prodigiosos que no es troben escrits en aquest llibre. Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.


Diu l'Evangeli que els deixebles estaven tancats a casa. Amb por, tot i el fet de la resurrecció de Jesús. Però Ell, per sorpresa de tots, molt més gran que tots els forrellats que tenien a la porta entra, i deixa atònits a tots els seus amics. «Pau a vosaltres!».

«Pare, et demano que sàpiga deixar-me sorprendre per Jesús en les meves foscors. Que quan hagi tancat la porta del meu cor per les pors, estigui atent per sentir les paraules de Jesús, que trenquen totes les portes...»

9/4/07

Camí cap a l'Aplec (I): Diumenge de Pasqua

Des del Diumenge de Pasqua fins al Diumenge de Pentacosta és el temps més important per nosaltres els cristians: la Pasqua. Aquest any, al final d’aquest temps de Pasqua, per Pentacosta celebrem una gran festa: l’Aplec de l’Esperit’07 (el 26/05/07 a Tarragona). Durant aquest temps de Pasqua, com a comte enrere per l’Aplec, sortiran a l’Ermita en xarxa una col·lecció de vuit pregàries (una per setmana) basades en l’Evangeli de cada diumenge de Pasqua.

Falten 49 dies per l’Aplec de l’Esperit’07.

Jn 20,1-9
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
-S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.

Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Diu l’Evangeli: «Van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts». Nosaltres estem constantment corrent en la nostra vida. Però cap a on correm? Ho tenim clar? Tenim la sort que Jesús també còrre al nostre costat sempre i no se’n cansarà mai, de seguir-nos, no ens deixerà mai. Però... i si parem de còrrer cap enlloc i correm cap a veure a Jesús, com feien els deixebles? Aquell matí els deixebles van còrrer sense perdre temps cap al sepulcre, tenien la necessitat de veure què havia passat amb el seu Mestre.

«Pare, fes que sàpiga parar-me i que sàpiga veure què tinc al meu voltant, però que alhora no em cansi mai de còrrer cap a on vols Tu, que no em cansi a còrrer cap a veure Jesús.»

Pasqua

Jesús el Crist: àdhuc si la teva resurrecció no il·luminés en nosltres no res més que una feble flama, aquesta ens permetria de realitzar una comunió amb Tu. I per mitjà del teu Evangeli comprenem que Tu has vingut a la terra no només per una part de la humanitat, sinó per a tots els humans; fins i tot si no són conscients de la teva presència en ells.

G. Roger de Taizé, 1915-2005
En tot la pau del cor, Claret 2004.

4/4/07

Testimonis del Via Crucis

Primera estació: Jesús és condemnat a mort

Pilat (eixugant-se les mans)

«-Buf, quin dia! Bé ara ja està tot dit. Aquesta gent m'ha posat contra les cordes... Què hi ha avui per sopar? Ah sí, és veritat aquesta nit anem a sopar a casa d'uns amics. No m'empipeu més que avui vull marxar d'hora a casa... Què? Ah: el tal Jesús (es deia així?)... sí. Veus, ja n'hi me'n recordava. Oblideu-vos'en home... El cartell de sobre la creu? Que què dius que li passa? No: allò que he escrit ja està escrit.»

Segona estació: Jesús porta la creu

Soldats que l'han assotat (diàleg veient-lo allunyar-se cap a Golgota)

«-Mireu com coixeja... Fixa't! -Quina gràcia. -Algú sap per què porta la corona d'espines? Que dius que l'has feta tu? -Una riuada de gent que el segueix... -I... goita si no pot, pobre. -Amb aquest li dius pobre tu? -Ara seràs un de la llàgrima fàcil, tu... -Mira noi, si t'has de quedar més tranquil digue-li amb aquell d'allà que l'ajudi. -Tu, ei! Ajuda'l o no hi arribarà mai allà dalt! - Per cert, algú sap per què l'han condemnat?»

Tercera, setena i novena estació: Jesús cau

Sandàlies de Jesús (patinant amb la terra)

«-No podem més, quin suplici arribar allà dalt. A cada cop tentinem i caiem a terra com un embriac, a cada cop defallim. Rabí, ens sap greu, t'estem fallant. Tu vols avançar, però novament per terra. Em sentit com xiuxiuejaves "aixequeu-vos: no és dolent relliscar en el camí de la creu, és dolent restar a terra". Som'hi, Rabí!»

Quarta estació: Jesús troba la seva Mare

Maria (veient-lo passar)

«-Fill, que marxes? Has vist la teva Mare de lluny. M'has vist, m'has mirat. T'he vist, t'he mirat, t'he somrigut. Ànim Fill, el teu Pare t'espera, Ell no t'ha abandonat. Veus, ara ploro. Sigues valent, Tu que has viscut per l'amor entre tots els pobles, tingues coratge, viu per l'amor que et tinc.»

Sisena estació: Una dona eixuga la cara de Jesús

Mocador de la dona (instants després d'haver eixugat el rostre de Jesús)

«-Estic xop. Xop de suor, de sang. Xop de la sang que ha donat Ell pels homes. Xop del rostre del Crist morint. L'he guardat entre les fibres del meu teixit i en elles hi ha quedat presa la mort, la seva mort; però també he quedat amarat de l'amor abrasador amb el qual ens ha vingut a salvar.»

Onzena estació: Jesús és clavat a la creu

Creu (on Jesús ha estat clavat)

«-Com un arbre net de fulles m'alço al capdemunt de la muntanya. Sóc la creu on hi han clavat Jesús. La creu que Ell ha portat fins al Calvari. La creu que l'ha fet caure. La creu on agonitza. La creu on morirà. Però també sóc la creu que porteu al cor tots els homes. La creu que us paralitza. La creu que us pesa. La creu que no us deixa caminar. La creu que tots, sí tots, porteu. No patiu, però: Jesús us ajudrà a dur-me, Ell ja ha dut la seva.»

Dotzena estació: Jesús mor a la creu

Jo (seguint el Camí de la Creu)

«-Crides. Confies el teu esperit a les Seves mans. Has estat capaç de morir per mi, per ells, per tots, per amor, perquè ens estimes. Et veig a la creu de la meva església, parròquia... sembles abatut, com derrotat... però no! Tu has mort perquè mai més nosaltres tornem a morir abatuts i derrotats. Gràcies a Tu sabem que això encara no és el final de la pel·lícula.»