Testimonis del Via Crucis

Primera estació: Jesús és condemnat a mort

Pilat (eixugant-se les mans)

«-Buf, quin dia! Bé ara ja està tot dit. Aquesta gent m'ha posat contra les cordes... Què hi ha avui per sopar? Ah sí, és veritat aquesta nit anem a sopar a casa d'uns amics. No m'empipeu més que avui vull marxar d'hora a casa... Què? Ah: el tal Jesús (es deia així?)... sí. Veus, ja n'hi me'n recordava. Oblideu-vos'en home... El cartell de sobre la creu? Que què dius que li passa? No: allò que he escrit ja està escrit.»

Segona estació: Jesús porta la creu

Soldats que l'han assotat (diàleg veient-lo allunyar-se cap a Golgota)

«-Mireu com coixeja... Fixa't! -Quina gràcia. -Algú sap per què porta la corona d'espines? Que dius que l'has feta tu? -Una riuada de gent que el segueix... -I... goita si no pot, pobre. -Amb aquest li dius pobre tu? -Ara seràs un de la llàgrima fàcil, tu... -Mira noi, si t'has de quedar més tranquil digue-li amb aquell d'allà que l'ajudi. -Tu, ei! Ajuda'l o no hi arribarà mai allà dalt! - Per cert, algú sap per què l'han condemnat?»

Tercera, setena i novena estació: Jesús cau

Sandàlies de Jesús (patinant amb la terra)

«-No podem més, quin suplici arribar allà dalt. A cada cop tentinem i caiem a terra com un embriac, a cada cop defallim. Rabí, ens sap greu, t'estem fallant. Tu vols avançar, però novament per terra. Em sentit com xiuxiuejaves "aixequeu-vos: no és dolent relliscar en el camí de la creu, és dolent restar a terra". Som'hi, Rabí!»

Quarta estació: Jesús troba la seva Mare

Maria (veient-lo passar)

«-Fill, que marxes? Has vist la teva Mare de lluny. M'has vist, m'has mirat. T'he vist, t'he mirat, t'he somrigut. Ànim Fill, el teu Pare t'espera, Ell no t'ha abandonat. Veus, ara ploro. Sigues valent, Tu que has viscut per l'amor entre tots els pobles, tingues coratge, viu per l'amor que et tinc.»

Sisena estació: Una dona eixuga la cara de Jesús

Mocador de la dona (instants després d'haver eixugat el rostre de Jesús)

«-Estic xop. Xop de suor, de sang. Xop de la sang que ha donat Ell pels homes. Xop del rostre del Crist morint. L'he guardat entre les fibres del meu teixit i en elles hi ha quedat presa la mort, la seva mort; però també he quedat amarat de l'amor abrasador amb el qual ens ha vingut a salvar.»

Onzena estació: Jesús és clavat a la creu

Creu (on Jesús ha estat clavat)

«-Com un arbre net de fulles m'alço al capdemunt de la muntanya. Sóc la creu on hi han clavat Jesús. La creu que Ell ha portat fins al Calvari. La creu que l'ha fet caure. La creu on agonitza. La creu on morirà. Però també sóc la creu que porteu al cor tots els homes. La creu que us paralitza. La creu que us pesa. La creu que no us deixa caminar. La creu que tots, sí tots, porteu. No patiu, però: Jesús us ajudrà a dur-me, Ell ja ha dut la seva.»

Dotzena estació: Jesús mor a la creu

Jo (seguint el Camí de la Creu)

«-Crides. Confies el teu esperit a les Seves mans. Has estat capaç de morir per mi, per ells, per tots, per amor, perquè ens estimes. Et veig a la creu de la meva església, parròquia... sembles abatut, com derrotat... però no! Tu has mort perquè mai més nosaltres tornem a morir abatuts i derrotats. Gràcies a Tu sabem que això encara no és el final de la pel·lícula.»