Des del Diumenge de Pasqua fins al Diumenge de Pentacosta és el temps més important per nosaltres els cristians: la Pasqua. Aquest any, al final d’aquest temps de Pasqua, per Pentacosta celebrem una gran festa: l’Aplec de l’Esperit’07 (el 26/05/07 a Tarragona). Durant aquest temps de Pasqua, com a comte enrere per l’Aplec, sortiran a l’Ermita en xarxa una col·lecció de vuit pregàries (una per setmana) basades en l’Evangeli de cada diumenge de Pasqua.
Falten 49 dies per l’Aplec de l’Esperit’07.
Jn 20,1-9
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
-S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.
Diu l’Evangeli: «Van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts». Nosaltres estem constantment corrent en la nostra vida. Però cap a on correm? Ho tenim clar? Tenim la sort que Jesús també còrre al nostre costat sempre i no se’n cansarà mai, de seguir-nos, no ens deixerà mai. Però... i si parem de còrrer cap enlloc i correm cap a veure a Jesús, com feien els deixebles? Aquell matí els deixebles van còrrer sense perdre temps cap al sepulcre, tenien la necessitat de veure què havia passat amb el seu Mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada