Després d'una breu estada al poble de St. Francesc d'Assís i de rellegir el magnífic còmic de Mn. José Luís Cortés, Francisco el Buenagente, us deixo amb un dels quatre salms que el mateix Cortés escriu després de que Francesc es presenti amb els seus frares davant del Bisbe de Roma, en aquell moment Innocenci III. De tots quatre salms aquest és el que m'agrada més:
Lamnetaos ahora, hijos, por vuestra madre,
que olvidó tan deprisa sus amores primeros.
Ved como se ha mudado la suerte de la esposa.
Mirad la piel marchita, que fuera lozanía,
e intenta ahora con máscara de pinturas y ungüentos
prolongar sin lograrlo la juventud perdida.
Llorad, pues no hay afeites que oculten las arrugas
y su empeño patético certifica su ruina.
Nuestra iglesia es oscura. Languidecen los cirios
al compás de una música que recuerda al pasado.
Nuestra casa se llena de mujeres y de viejos
mientras, fuera los jóvenes se emborrachan de vida.
Llorad, los que la visteis bailando con los jóvenes
alegre entre los brazos del novio carpintero.
Los pobres no se sienten a gusto con nuestra iglesia.
Saben que no es lo suyo, que es un mundo distinto:
Ellos vienen de casas donde se toca el techo
y los templos son amplios, y las torres son altas...
Llorad, porque al principio la iglesia fue tan pobre
que no tenía donde reclinar su cabeza.
Por más que lo matice, la Iglesia es poderosa.
Forma parte importante y esencial del sistema
(y no para impulsarlo, como sal de la tierra,
sino siempre del lado de los conservadores...)
Llorad, ¡y no deis tregua a quienes buscan sólo
(so capa de católicos) sus propios intereses!
Nuestra Iglesia no tiene ni un rincón calentito
donde los marginados pueden pasar la noche.
Volverán sus ghetos con la amarga experiencia
de no haber encontrado en su madre cobijo.
¡Llorad por esta Iglesia que no consuela el llanto
y arroja de su casa los bienaventurados!
Los que van más aprisa, los que traen el futuro,
tuvieron que arriesgarse un día y sacudirse
el fardo de una Iglesia que vive de recuerdos
y ve siempre en lo nuevo peligros y amenazas.
(¿Qué artista, qué teólogo, qué letrado o científico
no ha inspirado sospechas si iba un poco adelante?
¡No es extraño que a veces se diga que estaríamos
mucho más avanzados a no ser por la Iglesia!)
Llorad, que no va tanta falta de fe en el hombre
con un Resucitado que todo lo hace nuevo.
Gente que no quieren dicen que son hermanos.
Gente en lucha de clases dicen: "La paz contigo".
¿Cómo puede llamarse "occidente cristiano"
a esta historia de crímenes, guerras y explotación?
Llorad por una Iglesia llamada a ser testigo
que solo se preocupa de no perder escaños.
Así, mientras la vida marcha por otro sitio
la Iglesia pasa el rato haciendo documentos
donde la fe consiste en pensar rectamente
y la esperanza es opio y el amor es un contrato...
Llorad, porque hace tiempo que ya no son cristianos
los que entregan la vida de verdad por los otros.
En fin: no es lo más triste una Iglesia traidora,
porque infieles a Cristo todos somos un poco.
Lo malo es que se arrogue la gracia en exclusiva
y diga que eso suyo responde al Evangelio.
(¿Cómo puede mostrarse al buscador de Cristo
la Iglesia, y señalarle: "Ahí tienes lo que buscas"?)
Llorad, pues, los que amabais a la esposa fecunda
y lamentaos, hijos por vuestra madre estéril.
Mn. José Luís Cortés
Francisco el Buenagente, Ediciones Paulinas 1981
31/7/08
La perla i el tresor
Mt 13,44-46
-Amb el Regne del Cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del Cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
Aquestes dues breus paràboles de l'Evangeli de St. Mateu em fan pensar que el Regne de Déu és quelcom tan gran i tan important que no té preu, d'un valor incomparable i inequiparable a qualsevol mesura que entenguem els seus fills.
Per tastar-lo, viure'l, fer-lo present en el cada dia, no voldríem donar-ho tot? No voldríem deprendre'ns de tot per una perla o un tresor tan especials? Sí,ho voldríem. Però tan sovint ens passa que no ens hi atrevim...
No ens hi atrevim per què tots els agents de borsa i tothom que està ficat en el món dels negocis ens aconsellen vendre el nostre patrimoni més endavant quan hagués pujat de valor o vés a saber quan...
Tot i així, desafiant les desacceleracions econòmiques i els agents borsaris nosaltres sabrem respondre a aquesta crida de Jesús a "vendre-ho" tot pel Regne de Déu? Jesús ens crida a fer una una opció ben radical per l'Evangeli. Certament és radical... radical i trencadora. Incomprensible, ben sovint, per l'escala de valors de la nostra societat i per nosaltre mateixos. Però, no s'ho mereix, la perla?
-Amb el Regne del Cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del Cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
Aquestes dues breus paràboles de l'Evangeli de St. Mateu em fan pensar que el Regne de Déu és quelcom tan gran i tan important que no té preu, d'un valor incomparable i inequiparable a qualsevol mesura que entenguem els seus fills.
Per tastar-lo, viure'l, fer-lo present en el cada dia, no voldríem donar-ho tot? No voldríem deprendre'ns de tot per una perla o un tresor tan especials? Sí,ho voldríem. Però tan sovint ens passa que no ens hi atrevim...
No ens hi atrevim per què tots els agents de borsa i tothom que està ficat en el món dels negocis ens aconsellen vendre el nostre patrimoni més endavant quan hagués pujat de valor o vés a saber quan...
Tot i així, desafiant les desacceleracions econòmiques i els agents borsaris nosaltres sabrem respondre a aquesta crida de Jesús a "vendre-ho" tot pel Regne de Déu? Jesús ens crida a fer una una opció ben radical per l'Evangeli. Certament és radical... radical i trencadora. Incomprensible, ben sovint, per l'escala de valors de la nostra societat i per nosaltre mateixos. Però, no s'ho mereix, la perla?
11/7/08
Cançó: Mon âme se repose
Després d'una setmana a Taizé...
Mon âme se repose en paix sur Dieu seul, de lui vient mon salut.
Oui, sur Dieu seul mon âme se repose, se repose en paix.
La meva ània reposa en pau només en Déu, d'Ell em ve la salvació.
Sí, només en Déu reposa la meva ànima, reposa en pau.
Música
J. Berthier
Lletra
Sl 62, 2
Sonava aquesta cançó a l'Església de la Reconsiliació de Taizé quan, aixecant els ulls per mirar la multitud resant que tan m'impressiona, veig un nen petit dormint, amb el cap arrepenjat a les cames de la seva mare, amb la cara tranquil·la. El nen reposava la seva ànima en Déu... potser sense ser-ne conscient. Déu era allà i l'havia fet adormir. No ens passa que sovint Déu vol fer-nos adormir a la seva mà (amb confiança i amor) i nosaltres no ho volem? «Abans hauria d'anar a fer un encàrrec», «primer potser que deixi acabada aquesta feina»... Ens tapem les orelles per no sentir el «bona nit i bon son» del Pare, perquè pensem que hem d'estar ben desperts per poder controlar tot allò que hi ha al nostre voltant. Perquè aquest son no és una desconnexió, és una connexió mitjançant un altre cable diferent al que els nostres temps ens ofereix.
«La imatge viva d'aquest cant que estem resant» vaig pensar en veure el nen. Qui fos capaç de tornar a quedar-se adormit, confiadament abandonat a Déu...
Mon âme se repose en paix sur Dieu seul, de lui vient mon salut.Oui, sur Dieu seul mon âme se repose, se repose en paix.
La meva ània reposa en pau només en Déu, d'Ell em ve la salvació.
Sí, només en Déu reposa la meva ànima, reposa en pau.
Música
J. Berthier
Lletra
Sl 62, 2
Sonava aquesta cançó a l'Església de la Reconsiliació de Taizé quan, aixecant els ulls per mirar la multitud resant que tan m'impressiona, veig un nen petit dormint, amb el cap arrepenjat a les cames de la seva mare, amb la cara tranquil·la. El nen reposava la seva ànima en Déu... potser sense ser-ne conscient. Déu era allà i l'havia fet adormir. No ens passa que sovint Déu vol fer-nos adormir a la seva mà (amb confiança i amor) i nosaltres no ho volem? «Abans hauria d'anar a fer un encàrrec», «primer potser que deixi acabada aquesta feina»... Ens tapem les orelles per no sentir el «bona nit i bon son» del Pare, perquè pensem que hem d'estar ben desperts per poder controlar tot allò que hi ha al nostre voltant. Perquè aquest son no és una desconnexió, és una connexió mitjançant un altre cable diferent al que els nostres temps ens ofereix.
«La imatge viva d'aquest cant que estem resant» vaig pensar en veure el nen. Qui fos capaç de tornar a quedar-se adormit, confiadament abandonat a Déu...
27/6/08
L'esplendor de Déu...
Demà és la festa de St. Ireneu de Lió i citades en un llibre i he trobat unes boniques paraules d'aquest bisbe de França que m'han cridat molt l'atenció i que vull compartir:
«L'esplendor de Déu és la vida de l'home. La vida de l'home és la contemplació de Déu.»
Breus i precises, són com una radiografia que mostren només allò essencial. Trobo que són complexes i que s'han de meditar per entendre-les. Allò més bonic que ha fet Déu som nosaltres, allò més bonic que podem fer és lloar-lo i donar-li gràcies a Ell... Són paraules plenes de confiança i esperança en l'Amor de Déu: Ell no es penedirà d'aquesta vida de l'home ni se n'allunyarà, Ell ens convida a l'abandó en Ell
Se'n pot treure molt de suc...!
18/6/08
Cançó: Ideal per a Confirmacions!
Aquesta cançó trobo que és ideal per a Confirmacions! A la meva Parròquia (i diria que a moltes altres també) els confirmands entren en processó des de fora l'Església fins als primers bancs i la comunitat canta "L'Esperit del Senyor vindrà a vosaltres...". M'agrada especialment perquè diu a "vosaltres" i no pas a "nosaltres" (com algunes vegades es canta). És com si la comunitat els assenyelés. "Sou vosaltres els qui rebreu l'Esperit del Senyor, ànims i coratge!" No se us posa la pell de gallina? Quan la canteu penseu-hi...
L'Esperit del Senyor vindrà a vosaltres.
No tingueu por d’obrir de bat a bat
el vostre cor al seu amor. (2)
Ell transformarà les vostres vides,
us donarà un cor per estimar;
serà foc que purifica,
força en l’actuar.
Ell transformarà les vostres penes,
us sabreu fills seus ben estimats;
vostres cors obriu joiosos
a la llibertat.
L’Esperit del Senyor vindrà a vosaltres.
No tingueu por d’obrir de bat a bat
el vostre cor al seu amor. (2)
Ell enfortirà tota feblesa,
us dirà com heu de pregar;
posarà en els vostres llavis
paraules de bondat.
Ell canviarà tota tristesa
pel gran goig de la fraternitat;
vostres cors obriu joiosos
a la llibertat.
17/6/08
Pregària: Del P. Arnaldo Pangrazzi
Després de força temps d'inactivitat (mil disculpes!) ens hi tornem a posar. Us deixo amb una pregària...
Gràcies, Senyor!
Per aquest nou dia a la meva vida.
Un dia que no haurà de tornar
i el significat del qual dependrà de mi mateix
i de la meva actitud.
Al concedir-me aquest dia, Senyor,
em dones temps per coneixèr-me millor,
per definir les meves opcions,
per fruir, patir i esperar.
Dóna'm temps, Senyor,
per reflexionar i pregar,
per escoltar i perdonar,
per donar i rebre,
per recordar i somiar.
I sobretot, Senyor,
dóna'm temps per estimar.
P. Arnaldo Pangrazzi, mi
Gràcies, Senyor!
Per aquest nou dia a la meva vida.
Un dia que no haurà de tornar
i el significat del qual dependrà de mi mateix
i de la meva actitud.
Al concedir-me aquest dia, Senyor,
em dones temps per coneixèr-me millor,
per definir les meves opcions,
per fruir, patir i esperar.
Dóna'm temps, Senyor,
per reflexionar i pregar,
per escoltar i perdonar,
per donar i rebre,
per recordar i somiar.
I sobretot, Senyor,
dóna'm temps per estimar.
P. Arnaldo Pangrazzi, mi
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
