11/7/08

Cançó: Mon âme se repose

Després d'una setmana a Taizé...

Mon âme se repose en paix sur Dieu seul, de lui vient mon salut.
Oui, sur Dieu seul mon âme se repose, se repose en paix.

La meva ània reposa en pau només en Déu, d'Ell em ve la salvació.
Sí, només en Déu reposa la meva ànima, reposa en pau.

Música
J. Berthier
Lletra
Sl 62, 2

Sonava aquesta cançó a l'Església de la Reconsiliació de Taizé quan, aixecant els ulls per mirar la multitud resant que tan m'impressiona, veig un nen petit dormint, amb el cap arrepenjat a les cames de la seva mare, amb la cara tranquil·la. El nen reposava la seva ànima en Déu... potser sense ser-ne conscient. Déu era allà i l'havia fet adormir. No ens passa que sovint Déu vol fer-nos adormir a la seva mà (amb confiança i amor) i nosaltres no ho volem? «Abans hauria d'anar a fer un encàrrec», «primer potser que deixi acabada aquesta feina»... Ens tapem les orelles per no sentir el «bona nit i bon son» del Pare, perquè pensem que hem d'estar ben desperts per poder controlar tot allò que hi ha al nostre voltant. Perquè aquest son no és una desconnexió, és una connexió mitjançant un altre cable diferent al que els nostres temps ens ofereix.

«La imatge viva d'aquest cant que estem resant» vaig pensar en veure el nen. Qui fos capaç de tornar a quedar-se adormit, confiadament abandonat a Déu...