L'aranya de l'Església de la Reconciliació

I després d'una estada a Taizé...

A Taizé, abans d’entrar en una pregària una de les portes d’entrada exteriors de l’Església de la Reconciliació, hi vaig veure una teranyina. Estava entre la porta, la frontissa i el marc de la porta.

A dins, en silenci, abans de començar la pregària, he pensat que si hi havia una teranyina, devia ser perquè feia temps que aquella porta no s’havia tancat i una aranya havia aprofitat per teixir-hi la seva teranyina.

I així vaig pensar que era bonic, que hi visqués una aranya, allà. Perquè volia dir que aquella porta no es tancava gaire sovint, l’Església de la Reconciliació la pots trobar oberta sempre. És una porta oberta a la pregària.

En qualsevol moment del dia (encara que no sigui en hora de pregària comunitària) s’hi pot veure gent resant en silenci o escrivint... o cantant en les estones dels assajos del cor... I a la nit, la pregària: que s’allarga quan els Germans ja han marxat i el cant continua repetint-se i arriba al cor. Sobretot als divendres, a la pregària de la creu...

És bonic pensar que sempre hi ha una porta oberta per a la rconciliació entre els cristians.

Cançó: Dieu ne peut que donner son amour

Continuem parlant de tendresa... Quan vaig sentir aquest cant a l'Església de la Reconciliació de Taizé, en el moment que diu «Dieu est tendrese» vaig sentir com si tota la tendresa del Déu a qui resàvem es fes present d'una manera molt especial... Aquí us el deixo.



Dieu ne peut que donner son amour, notre Dieu est tendrese!
Oh!
Dieu est tendrese.
Oh!
Dieu qui pardonne.

Déu no pot més que donar el seu amor, el nostre Déu és tendresa!
Oh!
Déu és tendresa.
Oh!
Déu que perdona.

Música
P. Joseph Galineau, sj.
.

La Mare de Déu de la Tendresa

Encara que una mica tard, arriba una entrada especialment feta per a la festa d'ahir, l'Assumpció de la Mare de Déu. La imatge és d'una icona del segle XII, la Mare de Déu de Vladimir. Aquest tipus de representacions de la Mare amb el Nen acariciant-li la galta o fent-li un petó són molt freqüents en la iconografia ortodoxa. Sovint són anomenades Mare de Déu de la Tendresa.

Mare de Déu de la Tendresa, tots tenim el desig d'esdevenir com aquest Infant que sostens i que acarona la teva galta, apunt per fer-te un petó.

Mare Nostra, acull-nos als teus tendres braços. Fes-nos un petó perquè nosaltres poguem aprendre a donar amor com tu ho fas. Fes-nos abraçades perquè nosaltres poguem aprendre a fer carícies al nostre món que tan sovint no ens agrada i entre tots anar-lo tornant més tendre.

Cançó: Cal que neixin flors a cada instant

Fe no és esperar, fe no és somniar,
fe és penosa lluita de l’avui pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà,
la fe no és viure d’un acord passat.

No esperem el blat sense haver sembrat.
No esperem que l’arbre doni fruit sense poda’l;
l’hem de treballar, l’hem d’anar a regar
encara que l’ossada ens faci mal.

No somniem passats que el vent s’ha emportat.
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que neixin flors a cada instant!

Fe no és esperar, fe no és somniar,
fe és penosa lluita de l’avui pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà,
la fe no és viure d’un record passat.

Enterrem la nit, enterrem la por,
apartem els núvols que ens amaguin la claror.
Hem de veure-hi clar, el camí és llarg
i ja no tenim temps d’equivoca’ns.

Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant!

Lluís Llach

Pensant en el títol d'aquesta cançó, m'adono que aquestes flors que han de nèixer són les coses boniques que ens passen a la vida. En aquest camí que fem en la nostra vida. Hauríem de saber aturar el ritme frenètic amb què caminem per aquest camí i saber adonar-nos que arran de camí, Déu a fet crèixer unes flors perquè nosaltres les poguem gaudir, olorar, oferir-les als altres...

Pregària: Jesús ensenya'm a estimar

Una amiga ermitana envia aquesta breu pregària tan bonica, en que es fa palès que estimar és el més important. Moltes gràcies!

Quan vegi algú que pateixi:
Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan tingui l'oportunitat de compartir el que tingui:
Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan trobi algú desanimat o trist:
Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan a la meva família em necessiti:
Jesús, ensenya'm a estimar.

Quan vegi situacions d'injustícia:
Jesús, ensenya'm a estimar.

Ensenya'm Jesús, a donar la vida pels altres.
A practicar el bé i la justícia,
a viure en pau,
construint-la.