Cançó: Cal que neixin flors a cada instant

Fe no és esperar, fe no és somniar,
fe és penosa lluita de l’avui pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà,
la fe no és viure d’un acord passat.

No esperem el blat sense haver sembrat.
No esperem que l’arbre doni fruit sense poda’l;
l’hem de treballar, l’hem d’anar a regar
encara que l’ossada ens faci mal.

No somniem passats que el vent s’ha emportat.
Una flor d’avui es marceix just a l’endemà.
Cal que neixin flors a cada instant!

Fe no és esperar, fe no és somniar,
fe és penosa lluita de l’avui pel demà.
Fe és un cop de falç, fe és donar la mà,
la fe no és viure d’un record passat.

Enterrem la nit, enterrem la por,
apartem els núvols que ens amaguin la claror.
Hem de veure-hi clar, el camí és llarg
i ja no tenim temps d’equivoca’ns.

Cal anar endavant sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant!

Lluís Llach

Pensant en el títol d'aquesta cançó, m'adono que aquestes flors que han de nèixer són les coses boniques que ens passen a la vida. En aquest camí que fem en la nostra vida. Hauríem de saber aturar el ritme frenètic amb què caminem per aquest camí i saber adonar-nos que arran de camí, Déu a fet crèixer unes flors perquè nosaltres les poguem gaudir, olorar, oferir-les als altres...