«La bella nit!»

En els Pastorets d'en Folch i Torres, en l'escena en l'Anunciació als pastors, quan aquests es desvetllen i ve l'àngel a anunciar-los el naixement de Jesús, hi ha un pastor que exclama: «La bella nit!».

Ho diu fent referència al fet que no fa fred, que de cop i volta comença a despuntar el dia i que se senten els ocells i música...

Heus aquí que fa tres nits, la Nit de Nadal, al sortir al carrer de camí a la Missa del Gall, (al menys a la meva vila) a fora feia molt poc fred i s'hi respirava una calma i una tranquil·litat... Em va semblar que era la bella nit dels Pastorets!

Ho devem ser una mica de pastorets tots plegats, la Nit de Nadal. Fent via a l'Església, per anar a adorar el Nen Jesús a missa. Ja podríem buscar, cada nit on es troba el Nen Jesús per anar-lo a adorar...

Nadal

L'Ermita en xarxa desitja un molt bon dia de Nadal a tothom!

Per Nadal, Déu es fa home.
Es fa home entre els homes i per als homes.
Déu es fa home, sense fer-s'hi entre els grans homes.

Déu es fa home per els homes humils 
i amb necessitat de viure diferent i amb set de pau interior.

Déu es fa home sense fer-se príncep... o sí? 
Es fa príncep de la senzillesa, 
es fa príncep dels nets de cor 
i amb la intenció de purificar aquells qui no ho són.

Déu es fa home, sent príncep i sense pretencions de poder. 
És possible això entre els homes? 
Jesús ens ensenya que sí! 

Per Nadal, ens diu que sí!
Que Ell ens salvarà de les pretensions de viure envoltat de diners 
i ens portarà una senzillesa, humilitat i pau del cor inimaginables! 
Una estimació inimaginable! 
Que ens ve del Pare Bo, inimaginablement misericordiós, inimaginablement bo.
I ens dóna la certesa que no ens descuidarà mai, i per Nadal ens ho recorda. 
El seu Fill ve i amb Ell una cosa molt important: 
la clau de Déu per obrir el cor a unes persones que ho vulguin. 

Però a Ell li és igual si ho volem o no ho volem, 
Déu espera, pacient, al costat de cada fill seu 
aguantant la clau 
i quan veu que aquell fill seu busca la clau del seu Pare, 
Déu penetra silenciosament al seu cor i no se'n separa mai més.
Mai no ens descuida.

I és per Nadal, que tots nosaltres volem recordar, 
per bé que l'Esperit Sant ens ajuda, 
que Déu ens estima i que ens envia els seu Fill 
per fer-nos comprendre que 
el Bon Déu ens vol feliços per Nadal i per sempre.

Nit de Nadal!

Dibuix de la primera Nit de Nadal de Mn. José Luís Cortés del llibre ¡A la buena de Dios!, que junt amb Mons. Alberto Iniesta (Bisbe Auxiliar emèrit de Madrid) va publicar a l’editorial PPC el 1978.

Que el Déu dels senzills, el que juga amb els seus fills i els fa moixaines; el que és músic i és amic dels animals; el que va descalç i amb un batí; el que és més pobre que el més pobre; el que només estima; i el que ens ofereix el seu Fill, ens doni una bona Nit de Nadal!

Petjades d'Advent (IV): L'anunciació, diorama...

Aquest diorama de Fr. Gilbert Galceran de Sta. Maria de Solius, (perdoneu-me la mala fotografia) il·lustra a la perfecció el text de l'Evangeli de St. Lluc. Hi destaco la senzillesa entre els dos suports. Queda clar que l'escena és quelcom important i senzill a la vegada, l'anunci és clar i directe, sense més carters que un sol àngel. S'hi respira una pau...

Lc 1,26-33
El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

-Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L'àngel li digué:

-No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.

Petjades d'Advent (III): Ubi caritas

Una de les coses que faig aquests dies d'Advent és anar a ajudar a Càritas Interparroquial de la meva ciutat. S'ha d'anar amb la furgoneta per les Parròquies i escoles a buscar el menjar que setmanes abans s'ha estat portant... Després s'ha d'endreçar tot en uns magatzems força precaris, amb una mitjana d'edat de voluntàries i voluntari elevada (65 anys? 70?). Per això s'hi ha d'anar en aquests dies de tanta feina a donar un cop de mà...

Entre pots de conserva i pastes i lots i voluntàries amb més de 50 anys d'experiència... es veu la presència de Déu. Que acompanyarà el pot de préssec en almívar i a la persona que el vagi a buscar durant els dies previs al Nadal, per sempre. En cada racó i en cada pila de paquets d'arròs i llegums, Déu és allí. És l'escenificació del cant de Taizé que segueix. On hi ha caritat, hi ha Déu.

Ubi caritas et amor, Deus ibi est.

On hi ha caritat i amor, Déu hi és.

Música
Jacques Berthier

Petjades d'Advent (II): Noia del poble

La segona Petjada d'Advent: aquesta cançó, Noia del poble, es canta molt per aquestes èpoques a la meva parròquia. Casi que me n'agrada més la música que la lletra, llàstima que encara no sé com es fa per afegir músiques a les entrades del bloc... Si algú en sabés l'autor i en pogués donar les referències li estaria agraït.

Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat,
si tens morena la cara
és del sol que t'ha colrat.
Déu per vora teu passava,
vora el camí et va trobar.
Noia del poble, Maria,
Mare de l'amor més clar.

Era el temps de primavera,
era un temps per estimar:
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Noia del poble, Maria,
Mare de l'amor més clar.

Et donà flor de farina
i oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braç.
Noia del poble, Maria,
Mare de l'amor més clar.

Ets un badiu, una eixida
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà.
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Noia del poble, Maria,
Mare de l'amor més clar.

Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà,
la llavor duies colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.
Noia del poble, Maria,
Mare de l'amor més clar.

Petjades d'Advent (I): La Mare

Amb aquesta s’inicia un recull d’entrades al blog que durant l’Advent ens portarà cap al Nadal. Seran un conjunt de suports ben diversos. Petjades per arribar al Nadal generalment amb Maria com a testimoni, que serà ben present en els Evangelis d’aquests dies...

Comencem amb una imatge: un dibuix de Mn. José Luís Cortés del llibre ¡A la buena de Dios!, que junt amb Mons. Alberto Iniesta (Bisbe Auxiliar emèrit de Madrid) va publicar a l’editorial PPC el 1978.

Mentre la Míriam neteja nota un cop al ventre, que la fa sentir increïblement viva per dins! S’atura, seu al pedrís i es mira la panxa, grossa, que porta el nen a dins. Vol que l’entrada de casa quedi ben neta.

Mentre és asseguda passa gent que la saluda i diu, tot passant, que la Míriam és ben bonica, que en Pep fa sort amb ella i que vés, la Míriam, serà una bona mare, que com ella no n’hi ha. La Míriam els ha sentit, però tampoc no n’ha fet gaire cas.

Pensa que qui ha fet sort de debó en el fons és ella, en Pep l’estima i el Bon Déu li ha concedit un do... Amb prou feines li queden tres setmanes, quan neixi en Manel serà la sort més grossa, aquesta... Dibuixa un mig somriure i continua fregant.

Relats, una revista per a joves

Des del principi del blog, als Enllaços, n’hi ha un a la web de la revsita Relats per a joves. Avui l’Ermita en xarxa els hi fa una mica de propaganda... tornant la que han fet ells en el seu darrer número, el d'octubre, novembre i desembre (el 12), on a la secció «Creació Jove» hi apareixia un article sobre l'Ermita en xarxa. Gràcies!

El gener del 2005 va néixer Relats, una revista trimestral de pensament, feta per joves.

Relats parla de solidaritat, compromís i transformació social, però també de filosofia, medi ambient, ecumenisme i interreligiositat, i la pau i el respecte entre cultures... Tot des del punt de vista de testimonis de primera mà: experiències de joves que s’han implicat en la societat per fer-la millor.

Relats no té pretencions de canviar el món... només intenta fer conèixer de forma discreta la gent que amb les seves accions i pensaments ajuden a fer el món una mica més humà i sensible a tot allò que ens envolta silenciosament i sense cridar l'atenció.

A més de la revista, l'Equip de Relats també coordina l'espai de pregària des de l'actualitat: la «Pregactualitat» (que podeu trobar a: http://www.jesuites.net/pregactualitat/).

La revista surt quatre cops l'any (gener-març, abril-juny, juliol-setembre, octubre-desembre) i la subscripció val 10 euros pels menors de 25 anys i a partir de 26, en val 15.

Els podreu trobar a la llibreria Claret (c. Roger de Llúria 5, Barcelona) i a Internet a:

http://www.revistarelats.cat/

Animeu-vos a subscriure-us'hi, val molt la pena!