Sempre que llegeixo aquest o d'altres que parlen de quan Maria Magdelena es troba el sepulcre buit i posteriorment amb el Ressuscitat se'm posen els pèls de punta: després del patiment extenuant que li va soposar la mort d'Ell, trobar-se'l cara a cara era com veure que realment Déu era present en les seves vides, que estaven salvats per l'Amor, que els faria ressuscitar a tots l'últim dia.
Jn 20,1-9
El diumenge, Maria Magdalena se'n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre. Llavors se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu:
-S'han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l'han posat.
Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, s'ajupí i veié aplanat el llençol d'amortallar, però no hi va entrar. Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d'amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. Llavors va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. De fet, encara no havien entès que, segons l'Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.
Hem vist el Senyor
Hem vist el Senyor
Primer raig de llum al cel
hem de fer camí,
doncs la pedra ha rodolat,
s’ha esvaït la nit!
no és aquí!
Un llençol d’amortallar
i un esglai al pit....
cerquen el sentit
d’una absència que aviat
mudarà en el goig més gran
aquest plor contrit
Gloriós! Hem vist el Senyor!!! (2)
tancat i petit,
ha alenat als nostres cors
el seu Esperit.
potser l’has sentit,
i ens envia al nostre món
que gemega a crits...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada