Diumenge III de Pasqua: L'altre caminant d'Emaús...

Lc 24,13-35
[...] es van aturar amb un posat de decepció, i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:

-¿Tu ets l'únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?

Els preguntà:

-Què hi ha passat?

Li contestaren:

-El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses! És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d'àngels, els quals asseguraven que ell viu. [...]
Mentrestant, s'acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. Però ells van insistir amb força dient-li:

-Queda't amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.

I va entrar per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. I es van dir l'un a l'altre:

-¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?

Llavors mateix es van aixecar de taula i se'n tornaren a Jerusalem.[...]


Dos amics que caminen. Un es diu Cleofàs. L'altre no ho sabem. L'altre pot ser cadascú dels que llegeixen o escolten aquest passatge de l'Evangeli. És bonic pensar que en el nostre camí cap a aquest Emaús-Lloc de treball-Institut-Universitat-... (on fem cap cada dia) hi haurà algú que farà que li diguem que es quedi amb nosaltres. És cert que hi ha dies que diríem a tothom que marxés ben lluny. Però potser és que aquesta persona no se'ns ha presentat "explicant-nos les escriptures" ni "ens partirà el pa davant nostre". Si aquest que ens ve a l'encontre en el nostre camí d'Emaús és més silenciós, serà feina nostra, aleshores, descobrir en quin moment "ha partit el pa" i ens ha ajudat "explicant-nos les escriptures"...