Mt 13,44-46
-Amb el Regne del Cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. També passa amb el Regne del Cel com amb un mercader que busca perles fines: quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
Aquestes dues breus paràboles de l'Evangeli de St. Mateu em fan pensar que el Regne de Déu és quelcom tan gran i tan important que no té preu, d'un valor incomparable i inequiparable a qualsevol mesura que entenguem els seus fills.
Per tastar-lo, viure'l, fer-lo present en el cada dia, no voldríem donar-ho tot? No voldríem deprendre'ns de tot per una perla o un tresor tan especials? Sí,ho voldríem. Però tan sovint ens passa que no ens hi atrevim...
No ens hi atrevim per què tots els agents de borsa i tothom que està ficat en el món dels negocis ens aconsellen vendre el nostre patrimoni més endavant quan hagués pujat de valor o vés a saber quan...
Tot i així, desafiant les desacceleracions econòmiques i els agents borsaris nosaltres sabrem respondre a aquesta crida de Jesús a "vendre-ho" tot pel Regne de Déu? Jesús ens crida a fer una una opció ben radical per l'Evangeli. Certament és radical... radical i trencadora. Incomprensible, ben sovint, per l'escala de valors de la nostra societat i per nosaltre mateixos. Però, no s'ho mereix, la perla?
31/7/08
11/7/08
Cançó: Mon âme se repose
Després d'una setmana a Taizé...
Mon âme se repose en paix sur Dieu seul, de lui vient mon salut.
Oui, sur Dieu seul mon âme se repose, se repose en paix.
La meva ània reposa en pau només en Déu, d'Ell em ve la salvació.
Sí, només en Déu reposa la meva ànima, reposa en pau.
Música
J. Berthier
Lletra
Sl 62, 2
Sonava aquesta cançó a l'Església de la Reconsiliació de Taizé quan, aixecant els ulls per mirar la multitud resant que tan m'impressiona, veig un nen petit dormint, amb el cap arrepenjat a les cames de la seva mare, amb la cara tranquil·la. El nen reposava la seva ànima en Déu... potser sense ser-ne conscient. Déu era allà i l'havia fet adormir. No ens passa que sovint Déu vol fer-nos adormir a la seva mà (amb confiança i amor) i nosaltres no ho volem? «Abans hauria d'anar a fer un encàrrec», «primer potser que deixi acabada aquesta feina»... Ens tapem les orelles per no sentir el «bona nit i bon son» del Pare, perquè pensem que hem d'estar ben desperts per poder controlar tot allò que hi ha al nostre voltant. Perquè aquest son no és una desconnexió, és una connexió mitjançant un altre cable diferent al que els nostres temps ens ofereix.
«La imatge viva d'aquest cant que estem resant» vaig pensar en veure el nen. Qui fos capaç de tornar a quedar-se adormit, confiadament abandonat a Déu...
Mon âme se repose en paix sur Dieu seul, de lui vient mon salut.Oui, sur Dieu seul mon âme se repose, se repose en paix.
La meva ània reposa en pau només en Déu, d'Ell em ve la salvació.
Sí, només en Déu reposa la meva ànima, reposa en pau.
Música
J. Berthier
Lletra
Sl 62, 2
Sonava aquesta cançó a l'Església de la Reconsiliació de Taizé quan, aixecant els ulls per mirar la multitud resant que tan m'impressiona, veig un nen petit dormint, amb el cap arrepenjat a les cames de la seva mare, amb la cara tranquil·la. El nen reposava la seva ànima en Déu... potser sense ser-ne conscient. Déu era allà i l'havia fet adormir. No ens passa que sovint Déu vol fer-nos adormir a la seva mà (amb confiança i amor) i nosaltres no ho volem? «Abans hauria d'anar a fer un encàrrec», «primer potser que deixi acabada aquesta feina»... Ens tapem les orelles per no sentir el «bona nit i bon son» del Pare, perquè pensem que hem d'estar ben desperts per poder controlar tot allò que hi ha al nostre voltant. Perquè aquest son no és una desconnexió, és una connexió mitjançant un altre cable diferent al que els nostres temps ens ofereix.
«La imatge viva d'aquest cant que estem resant» vaig pensar en veure el nen. Qui fos capaç de tornar a quedar-se adormit, confiadament abandonat a Déu...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
