La joia

Ve de l'entrada La pregària de les tres crides de l'Evangeli.

Fl 4,4a
Viviu sempre contents en el Senyor!

Jesús predicava la joia i ens ho diuen també els apòstols: que visqum contents, perquè en Ell i el seu Pare només hi ha alegria, per bé que podem passar per situacions angoixants, a mi sempre se'm fa present un recó per a la joia, que ve indubtablement del nostre Pare del Cel.

A més: què seria la nostra vida sense la joia, l'alegria. Es pot portar una vida freda, trista; però, no es pot creure en Jesús sense la joia que li omplia el cor a Ell. Naturalment que quan s'acostava el moment de la seva mort, Ell, no ho estava de content; el vespre del dia de l'Últim Sopar encomanà el seu alé al Pare i, tot i que estava espantat, demanà que es fes la voluntat de Déu i no la seva. Si estem tristos, el que hem de fer és encomanar-nos al Pare, res més, Ell ens menarà a la seva voluntat. Tal hi com va fer Jesús.

Déu ens tira floretes

A Déu li agrada tirar-nos floretes. Li agrada fixar-se en allò bo que fem, i no pas en allò dolent. I li deu costar... i tan si li deu costar. És difícil en nosaltres, els homes i les dones trobar-nos les coses boniques mentre anem destruint-nos mútuament. Déu ho pot tot i per sobre d’allò que és mal sap unificar allò que fem de bo. És sovint tan difícil veure que algú que no estimem prou ha fet quelcom bell. M’agrada pensar que a Déu no li és difícil veure la bondat per sobre la maldat, és més: li agrada fer-ho. Donem-li gràcies.

La pregària de les tres crides de l'Evangeli

Pel G. Roger de Taizé i per la Comunitat de Taizé en si han estat i són molt importants el que ell en deia les tres crides de l'Evangeli o l'esperit de les Benaurances, també: la joia, la senzillesa i la misericòrdia. En el Compromís de Vida de cada Germà aquestes paraules hi són ben presents.

Amb una breu, però bonica pregària del Fundador de la Comunitat, introduïm tres textos que es publicaran properament sobre el tema:

Beneix-nos, Tu el Crist,
a nosaltres i a tots els que Tu ens has confiat,
guarda'ns en l'esperit de les Benaurances:
la joia,
la senzillesa,
la misericòrdia.

G. Roger de Taizé, 1915-2005
Les fonts de Taizé

Tríptic II (octubre-desembre'07): La fe

El segon tríptic (de l'octubre al desembre del 2007) de l'Ermita en xarxa el proposem amb el tema de la fe. Cliqueu aquí per veure el tríptic anterior.
.
El primer text de la Bíblia és un breu però bonic versicle de l'Evangeli de St. Mateu. El segon és un text trobat en papers antics de catequesi. És una nova paràbola que Jesús hagués pogut explicar als seus amics, un dia en que ells discutien sobre els avantatges i els inconvenients de tenir o no tenir fe.

Si tingués fe com un gra de mostassa...

Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: "Vés-te'n allà", se n'hi aniria. Res no us seria impossible.

Mt 17,20bc


La llanterna de la fe

Una nova paràbola:

Discutien els amics del Senyor sobre els avantatges i els inconvenients de tenir o no tenir fe. Ell llavors els digué:

-Tenir fer és com que et donin una llanterna per a una excursió nocturna. El paisatge no canviarà pel fet d'estar il·luminat, ni minvarà el cansament pel camí recorregut. El que passarà és que qui tingui la llanterna hi veurà més bé i caminarà amb més seguretat. El pes de la llanterna li pot ser molest en algun moment; les ombres que es formin podran suggerir-li ferotges fantasmes fantasmes, però sortós el caminant que té una llanterna mentre camina de nit: podrà veure el camí i no caurà, i sortós encara més si il·lumina els altres...


Fe(sta)

Sempre m'ha agardat pensar que la paraula «fe» són les dues primeres lletres de «festa». I crec que realment la fe és això: una festa. La festa que tothom que té fe en Déu celebra cada dia en el món. Però tan sovint es veu tallada aquesta festa, per gent que no li deu agradar fer festa...

Si tots els fills de Déu, poguéssim deixar-nos de paraules sovint carrinclones i poguéssim viure la fe tot fent festa: deixant-nos sorprendre per l'inesperat, per la senzilla bellesa de la natura... Potser així veuríem realment que Déu vol que fem festa, vol que siguem feliços... (us heu fixat que «fe» també està en «feliços»?)

«Francisco, el Buenagente»

Coincidint amb la festa d'ahir, St. Francesc d'Assís, us recomano un llibre: un còmic sobre St. Francesc. No és una «vida de sant» com moltes en podem trobar. Aquest llibre és un d'aquells que, senzillament, et fan pensar que només serem lliures quan ens despullem de tot allò que ens fa esclau de la societat on vivim i que només així trobarem l'alegria perfecte, que tant buscava Francesc.




Francisco, el Buenagente
José Luis Cortés
Ediciones Paulinas, 1981.