Fl 4,4a
Viviu sempre contents en el Senyor!
Jesús predicava la joia i ens ho diuen també els apòstols: que visqum contents, perquè en Ell i el seu Pare només hi ha alegria, per bé que podem passar per situacions angoixants, a mi sempre se'm fa present un recó per a la joia, que ve indubtablement del nostre Pare del Cel.
A més: què seria la nostra vida sense la joia, l'alegria. Es pot portar una vida freda, trista; però, no es pot creure en Jesús sense la joia que li omplia el cor a Ell. Naturalment que quan s'acostava el moment de la seva mort, Ell, no ho estava de content; el vespre del dia de l'Últim Sopar encomanà el seu alé al Pare i, tot i que estava espantat, demanà que es fes la voluntat de Déu i no la seva. Si estem tristos, el que hem de fer és encomanar-nos al Pare, res més, Ell ens menarà a la seva voluntat. Tal hi com va fer Jesús.
2 comentaris:
Hem d'estar alegres, és cert, però no hem d'anar amb el lliri a la mà, perque els contraris se'ns menjarien de seguida. Per la meva part m'he acostumat quan vaig pel carrer a fer cara de mala llet perque no m'atraquin els malfactors, que n'hi ha molts per les cantonades.
Sort en tenim que hi ha més gent de bé que no pas malfactors.
Gràcies per visitar el bloc.
ERMITA EN XARXA
Publica un comentari a l'entrada