El Regne de Déu

Aquest Evangeli el vam llegir el segon diumenge de juny (Corpus) i feia temps que en tenia a mitges el comentari. Finalment l'he enllestit...


Lc 9,11b-17
Jesús els acollí, els parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li:
-Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
Però Jesús els digué:
-Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells respongueren:
-Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:
-Feu-los seure en grups de cinquanta.
Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.


En l'inici de l'Evangeli ens trobem un Jesús que parla i guareix. Parla del del Regne de Déu i guareix els que ho necessiten. Veiem que la paraula va acompanyada de l'acció. Paraula i acció: dues realitats que Jesús no vol separar mai, perquè tampoc ho separa el seu Pare. El Regne de Déu, que anunciava el Crist (la paraula), es fa present als nostres dies en accions.

Aquest Regne (que és paraula i acció) és compartit entre tots nosaltres. Cada dia Déu ens dóna del seu Regne, com Jesús donava dels pans i els peixos a tota la gentada. Si compartim aquesta paraula i aquesta acció estem compartint i servint el Regne de Déu, com Jesús servia a tots els que s'havien aplegat allí.

Déu ens alimenta amb el seu Regne fins que en quedem saciats (és tan generós que fins i tot en sobre!). I ja ens està alimentant ara, ja és en nosaltres aquest Regne que ens fa tastar el Pare, i fa que tinguem força i fortalesa per tirar endavant i seguir anunciant-lo amb les nostre accions. Tots som cridats a trobar el Regne de Déu en el més quotidià i a servir-lo als altres.

Jesús i el seu amic

A l’Església de la Reconciliació de Taizé hi ha aquesta icona. Al G. Roger de Taizé li agradava molt, li agradava dir-ne «Jesús i el seu amic». He volgut compartir-la, si l’observes atentament t’adones que Jesús et mira sempre, inspira confiança i tranquil·litat. Aquí una petita pregària-reflexió...


Jo caminava tranquil·lament i Tu, sense que me n’adonés, has allargat el braç i l’has posat sobre la meva espatlla. L’has acaronat amb tanta tendresa, ho has fet amb tanta confiança! De sobte he sentit una força especial que m’ajudava a caminar. No sabia d’on venia. M’he girat i no he vist ningú. Però encara sentia aquesta alenada contínua. Mica en mica m’he adonat que es tractava de la Teva presència.

Aquesta mà que has posat a la meva espatlla, lluny de retenir-me, m’ha donat ales. La teva mà, Senyor, hi és, però no fa força sobre mi, no m’obliga a fer una cosa o una altra. Fa que no em senti sol i la noto present sempre en totes les etapes del meu viatge.

No has volgut pas ser el capità de la nau, has volgut ser un simple company de camí. Però has esdevingut una company de viatge tan ferm, tan important per a mi, que ara ja em veig incapaç de fer un pas més sense la teva mà, sense la teva companyia: silenciosa, però que em guia.

Sense aquesta mà que has posat en mi i que has posat damunt de cada fill de Déu em veig incomplet. Vull que guiïs el meu camí, vull obrir-te el meu cor i entregar-te la cabina de comandament de la meva vida. Has posat la mà en la meva espatlla i m’has dit: «No tinguis por, ja no estàs sol, Jo camino amb tu».

Pregària: Si m'haguessis fet néixer gra de blat

Si m'haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir, en l'aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.

Si m'haguessis fet néixer raig de llum,
d'aquesta llum, Déu meu, que a tu no t'enlluerna,
m'hauria estat donat de no triar el meu rumb:
el meu destí fóra una recta eterna.

Però m'has creat home, fecund, fort.
Has obert un camí a la meva mesura,
i a cada instant he de buscar l'estel del nord
en la nit nostra, viva, però obscura.

Tinc por —tinc confiança. Servitud
no hi haurà més dura que la de l'home lliure
si, tant més fatigat com més s'hagués perdut,
pogués perdre el seu repòs del teu somriure.

Màrius Torres, 1910-1942

Pregària: Què he de fer per trobar la pau?

Pregària enviada per un ermità, gràcies! Animem a la gent que va passant per aquí a enviar les seves pregàries, reflexions, opinions...

Què he de fer per trobar la pau?
Si ignores els conflictes del teu poble, no contribueixes a la pau.
Si gires l’esquena al teu germà, gires l’esquena a la pau.
Si critiques les accions dels altres, no et mulles per la pau.
Si respons amb violència, bufeteges la pau.
Si recules davant la dificultat, retardes la pau.
Si poses etiquetes als altres, acomiades la pau.
Si vols tenir més del que necessites, et vens la pau.
Si no colabores amb res, no parlis de pau.
Si no estimes, no demanis pau.
Quan prens responsabilitats que ningú no vol, desvetlles la pau.
Quan lluites per la justícia, trobes la pau.
Quan no critiques per darrere, fas obra de pau.
Quan t’interesses pels problemes del món, fas pujar el valor de la pau.
Quan dediques temps a fer un servei, ets llevat de pau.
Quan et poses al costat dels marginats, poses al marge la violencia.
Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.
Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.
Només quan estaràs cansat de buscar la pau ella et vindrà a trobar.

Pregària: Ets preuat als meus ulls

Cada nen ha estat creat com vosaltres i jo, per un gran designi: el d'estimar i ésser estimat.

Les Escriptures ens porten les paraules de Déu al seu profeta: «T'he cridat pel teu nom, ets meu, est preuat als meus ulls, t'estimo». Això vol dir que als ulls del mateix Déu, tenim un preu, que ens estima i vol al seu torn que l'estimem.

«Mira, t'he gravat als palmells de les meves mans». Això és el que Jesús va venir a fer a la terra: proclamar la Bona Notícia de que Déu ens estima, de que som preuat als seus ulls.

Ell m'estima. I com m'estima? Ell ho diu: «Encara que una mare arribi a oblida al seu fill, Jo no t'oblidaré. Et tinc al palmell de la meva mà». Estava pensant aquest text quan em vaig dir: «Quants milions d'éssers humans en la seva mà! I, tot i així, em pot veure a mi allà, plenament en la seva mà, una partícula petitíssima, no obstant allí em veu, car Ell ho diu.

Resulta meravellós pensar en això quan sofrim, quan ens sentim sols, quan ens sentim sols, quan som víctimes de la inquietud. Recordeu que esteu allà, a la seva mà; i en el moment en què més sofriu, els seus ulls estan fixats en vosaltres, sou preuats als seus ulls.

I tots tenim un preu als seus ulls: l'home moribund al carrer li és preuat, el milionari li és preuat, el pescador li és preuat... perquè Ell ens estima.

Necessitem l'oració per comprendre l'amor que Déu ens té. I si vertaderament tenim la intenció i el desig de pregar, és bo que ens posem de seguida fer-ho i que fem els primers passos; perquè si no ens decidim a fer el primer pas, mai arribarem a l'últim, que en porta a la presència de Déu.

M. Teresa de Calcuta, 1910-1997
La oración. Frescor de una fuente, Ed. PPC 1997