Jesús i el seu amic

A l’Església de la Reconciliació de Taizé hi ha aquesta icona. Al G. Roger de Taizé li agradava molt, li agradava dir-ne «Jesús i el seu amic». He volgut compartir-la, si l’observes atentament t’adones que Jesús et mira sempre, inspira confiança i tranquil·litat. Aquí una petita pregària-reflexió...


Jo caminava tranquil·lament i Tu, sense que me n’adonés, has allargat el braç i l’has posat sobre la meva espatlla. L’has acaronat amb tanta tendresa, ho has fet amb tanta confiança! De sobte he sentit una força especial que m’ajudava a caminar. No sabia d’on venia. M’he girat i no he vist ningú. Però encara sentia aquesta alenada contínua. Mica en mica m’he adonat que es tractava de la Teva presència.

Aquesta mà que has posat a la meva espatlla, lluny de retenir-me, m’ha donat ales. La teva mà, Senyor, hi és, però no fa força sobre mi, no m’obliga a fer una cosa o una altra. Fa que no em senti sol i la noto present sempre en totes les etapes del meu viatge.

No has volgut pas ser el capità de la nau, has volgut ser un simple company de camí. Però has esdevingut una company de viatge tan ferm, tan important per a mi, que ara ja em veig incapaç de fer un pas més sense la teva mà, sense la teva companyia: silenciosa, però que em guia.

Sense aquesta mà que has posat en mi i que has posat damunt de cada fill de Déu em veig incomplet. Vull que guiïs el meu camí, vull obrir-te el meu cor i entregar-te la cabina de comandament de la meva vida. Has posat la mà en la meva espatlla i m’has dit: «No tinguis por, ja no estàs sol, Jo camino amb tu».