Cada nen ha estat creat com vosaltres i jo, per un gran designi: el d'estimar i ésser estimat.
Les Escriptures ens porten les paraules de Déu al seu profeta: «T'he cridat pel teu nom, ets meu, est preuat als meus ulls, t'estimo». Això vol dir que als ulls del mateix Déu, tenim un preu, que ens estima i vol al seu torn que l'estimem.
«Mira, t'he gravat als palmells de les meves mans». Això és el que Jesús va venir a fer a la terra: proclamar la Bona Notícia de que Déu ens estima, de que som preuat als seus ulls.
Ell m'estima. I com m'estima? Ell ho diu: «Encara que una mare arribi a oblida al seu fill, Jo no t'oblidaré. Et tinc al palmell de la meva mà». Estava pensant aquest text quan em vaig dir: «Quants milions d'éssers humans en la seva mà! I, tot i així, em pot veure a mi allà, plenament en la seva mà, una partícula petitíssima, no obstant allí em veu, car Ell ho diu.
Resulta meravellós pensar en això quan sofrim, quan ens sentim sols, quan ens sentim sols, quan som víctimes de la inquietud. Recordeu que esteu allà, a la seva mà; i en el moment en què més sofriu, els seus ulls estan fixats en vosaltres, sou preuats als seus ulls.
I tots tenim un preu als seus ulls: l'home moribund al carrer li és preuat, el milionari li és preuat, el pescador li és preuat... perquè Ell ens estima.
Necessitem l'oració per comprendre l'amor que Déu ens té. I si vertaderament tenim la intenció i el desig de pregar, és bo que ens posem de seguida fer-ho i que fem els primers passos; perquè si no ens decidim a fer el primer pas, mai arribarem a l'últim, que en porta a la presència de Déu.
M. Teresa de Calcuta, 1910-1997
La oración. Frescor de una fuente, Ed. PPC 1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada