Tot sovint, Senyor, oblidem.
Oblidem tan sovint que a la família que Tu vas crear encara hi ha tantes desigualtats.
Oblidem tan sovint aquestes desigualtats i en fem aparèixer de noves i de més injustes.
Oblidem tan sovint que tots som obra Teva.
Oblidem tan sovint...
Com que hem oblidat que els nens soldat cada dia van a dormir amb més morts sobre seu, aquí continuem comprant videojocs de violència als nostre fills.
Com que hem oblidat que a tants llocs passen set, nosaltres de colònies encara fem guerres d’aigua.
Com que hem oblidat...
Fes Senyor que no atiem l’oblit cap a allò que no ens interessa veure si volem tenir la conciència tranquil·la, ajuda’ns a tenir més present en les nostres pregàries i en les nostres accions totes aquestes coses que passen.
Fes Senyor que més que oblidar sapiguem perdonar.
Fes Senyor...
3 comentaris:
M'ha agradat, aquesta pregària. Gràcies. Quan es va bé, es tendeix a oblidar que hi ha persones que s'ho passen malament.
Gracies pel comentari que has deixat en el meu bloc. Per cert... algun dia podrem veure la teva cara? Saber una mica qui ets... Me n'ha arribat alguna cosa, pero no massa.
Suposo que en veurem a la trobada de blocaires del setembre, oi? A més l'important de l'ERMITA EN XARXA diria que és el "què", no el "qui"...
Slut i fin aleshores!
ERMITA EN XARXA
Publica un comentari a l'entrada