Rebre l'amor de Déu

Em deia un prevere, que havia estat en missió a Xile, just abans de començar una missa: «Allà a l’Amèrica, durant les celebracions aplaudeixen. En canvia aquí només als batetjos, als casaments... En saben molt d’expressar els seus sentiments, allà. En certa manera són com adolescents que davant de l’amor (l’amor de Déu) estan molt contents i ho expressen tal com fan els adolescents: amb necessitat d’estimar».

Després pensant-hi... Crec que hauríem de rebre aquest amor de Déu que ens veexpressant més l’alegria que ens provoca. Els adolescents tenen mecessitat d’estimar i de ser estimats, i quan se senten així ho expressen. No som tots, aleshores, adolescents que busquem, assedegats, estimar a déu i ésser estimats per Déu?