Sintonitzar amb Déu

Aquí un intent de paràbola...

.

Un dia un home buscava a la ràdio el seu programa preferit, però no aconseguia escoltar-lo perquè no podia sintonitzar-lo bé. L’endemà a la mateixa hora ho va tornar a provar però tampoc va aconseguir trobar-ne la sintonia. Durant dies va continuar buscant insistentment, a la mateixa hora, el programa de ràdio, però sense sort. Al cap de força temps va aconseguir trobar l’emissora a l’hora que feien el programa i és que durant tot aquell temps havia estat buscant el programa a la sintonia «FM» i el feien a la sintonia «AM».

Què vol dir això? L’home que busca insistentment el programa de ràdio sense trobar-lo, no podem ser nosaltres que tenim set de Déu i el cerquem incansablement? No és que nosaltres busquem a Déu dins nostre, en els nostres paràmetres i limitacions? Potser hauríem de tenir més amplitud de mires en la nostra creca i veure que Déu és més gran, més imprevisible, més sorprenent del que ens imaginem. Ens creiem que coneixem on és i com és Déu... I si ens estem equivocant? I si l’estem buscant en la sintonia equivocada? Ens caldrà donar el tomb a les coses per trobar a Déu, sempre tan sorprenent, sempre tan imprevisible Ell, tan senzill i silenciós!

Podeu llegir el principi el capítol 19 del primer llibre dels Reis, en que Elies busca Déu i el troba en allò més senzill i silenciós...