Deixem-nos marcar per l'Esperit!

Reflexió (breu) sobre el magmífic Aplec de l'Esperit'07, aquest dissabte 27/05/07 a Tarragona.

.

L'Aplec de l'Esperit em va fer pensar molt. Durant bona part del dia vam ésser tractats com a productes, caixes que no tenien més ànima que un codi de barres o un simple cartell de «no apilar» o un de «conservar en llocs frescos».

Això em va fer pensar, sí. I és que és cert que la societat on vivim ens està tractant com a productes de consum que tenim la part més important al codi de barres. Nosaltres, tots fills de Déu, no som objectes. Tenim una llibertat, una fe!

L'Aplec de l'Esperit ens ha de fer veure que amb la força del Pare hem de ser capaços de trencar aquest codi de barres que la societat ens ha imposat i que ens engabia en el nostre egocentrisme i en el món del consum. Si trenquem aquesta gàbia, deixarem sortir l'Esperit que tenim a dins. Si trenquem aquesta gàbia podrem dir que hem estat marcats per l'Esperit!

Que el soroll de tots els codis en trencar-se siguin un clam de tots aquells que hem estat marcats per l'Esperit contra aquest consum que ens aclapara.

I un cop alliberats i tinguem l'Esperit Sant en nosaltres, portem aquesta llum a tot el món. Enviats pel Pare, escampem-la per tota la Terra, començant per tots aquells que estant al nostre costat i marcant-los també a ells per l'Esperit!

De la carta pastoral que ens van adreçar els nostres Bisbes vull quedar-me amb les darreres paraules: «sigues llum del món!». I que la llum de l'Esperit penetri als nostres cors.

Anem, doncs, pel món, deixant-nos marcar per l'Esperit!

Camí cap a l'Aplec (VIII): Diumenge de Pentecosta

Aplec de l'Esperit'07


Jn 20,19-23
Al capvespre d'aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

-Pau a vosaltres.

Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:

-Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:

-Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

Diu l'Evangeli que Jesús va alenar sobre els deixebles i els va enviar l'Esperit Sant, i encara ho fa avui. Veiem en aquest Evangeli molts símbols que comuniquen i fan de pont entre Jesús i el Pare i l'Esperit Sant (que ens recorden que tots són U): el Jesús Ressuscitat envia l'Esperit als deixebles i també trobem que, quan Jesús mor, lliura l'Esperit (segons paraules del mateix evangelista). Aquí trobem la certesa que és el mateix i que sempre (viu o mort) està en l'Esperit Sant, està en el Pare. També m'agrada fixar-me en l'acció que fa Jesús d'alenar sobre els deixebles, donant-los fortalesa; igual va fer el Pare, quan amb el seu alè feia renèixer la creació i renovava la vida sobre la Terra.

«Pare, avui et demano que alenis sobre meu i que rebi el teu Esperit. Aleshores tindré prou fortalesa per ser enviat a predicar la Paraula. Tu que ets el Fill i que el Fill és en Tu com ho és l'Esperit. El teu alè m'ascalfa i m'esperona a sortir cap a predicar.»

Camí cap a l'Aplec (VII): Ascenció del Senyor

Falten 6 dies per l'Aplec de l'Esperit'07


Lc 24,46-43

Els digué:

-Així ho diu l'Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d'entre els morts, i cal predicar en nom d'ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis. I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.
Després se'ls endugué fora de la ciutat fins a prop de Betània, alçà les mans i els va beneir. I mentre els beneïa, es va separar d'ells i fou endut cap al cel. Ells el van adorar. Després se'n tornaren a Jerusalem plens d'una gran alegria. I contínuament eren al temple beneint Déu.

Diu l'Evangeli: «Vosaltres en sou testimonis». Testimonis de la Ressurrecció del Messies. Aquesta feina, la de ser testimonis, és una feina que no la durem a terme sols: l'Esperit Sant (aquell que el Pare ha promés) treballarà incansablement en i amb nosaltres. Ens diu Jesús que ens esperem on som, que siguem pacients fins que devalli en nosaltres l'Esperit, que sapiguem adonar-nos'en en les petites coses bones de cada dia (que és on el trobem). Quan Jesús puja al Cel, ens trobem que Jesús (l'home) se'n va, però que una gran presència del Crist (el que salva) es queda aquí a la Terra en nosaltres i ens omple.

«Pare, et demano avui que tingui paciència per esperar l'Esperit Sant, que ve de Tu. Que amb fe em vagi preparant per quan ell devalli com Tu m'has promès i pugui quedar ple de la seva força i surti a ser testimoni de l'amor que ens tens, revelat en el Ressuscitat.»

Camí cap a l'Aplec (VI): Diumenge VI de Pasqua

Falten 13 dies per l'Aplec de l'Esperit'07

Jn 14,23-29

Jesús li respon:

-Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: «Me'n vaig, però tornaré a vosaltres». Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.

Diu l'Evangeli que Jesús ens deixa la pau, la seva pau, la pau del seu Pare. Ho fa talment com una herència. Sí: Ell marxa i ens deixa la pau que portarà als nostres cors una serenor. No una serenor qualsevol (com la que aporta el món), una serenor que rebem de la pau de veritat, que és la que sols Déu sap donar. I un cop tinguem la pau ens demana que quan Ell ja no hi sigui continuem creient. Ens demana que continuem tenint fe. Això és tot un repte per a nosaltres. En serem capaços? Un cop pacificats, hem de seguir creient.

«Pare, et demano, avui, que em portis la pau, la teva pau. La pau veritable sense la qual no visc. Et demano que m'ensenyis a estar a l'escolta de les persones que ens aporten en el nostre cada dia la teva pau. I que, un cop tingui la teva pau, segueixi creient en Tu. Ajuda'm, només així aconseguiré la serenor.»

Ja formem part de la Blocosfera cristiana!

Des d'avui mateix l'Ermita en xarxa ha passat a formar de la Blocosfera cristiana. La Blocosfera cristiana és un espai que està dins el web de la revista Foc Nou i engloba molts dels blocs cristians que trobem penjats a la xarxa.

Com a bloc cristià, l'Ermita en xarxa, teníem moltes ganes que hi entrés i així podrà gaudir de més difusió a Internet. Dins la Blocosfera el trobem classificat dins l'apartat de Pastoral.

L'enllaç per accedir a la Blocosfera el trobareu a "Enllaços" però el torneu a tenir aquí:

http://www.focnou.com/newhtml/html/html/default.asp?area=bloc_pastoral

Des d'aquí, moltíssimes gràcies a les persones que hi han ajudat!

Camí cap a l'Aplec (V): Diumenge V de Pasqua

Falten 20 dies per l'Aplec de l'Esperit'07

Jn 13,31-33a.34-35
Quan Judes va ser fora, Jesús digué:
-Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres.


Diu l'Evangeli que Jesús va donar un manament nou als seus amics, un manament d'amor. I aquest manament era nou perquè faria que tornéssin a néixer, tornarien a nèixer en l'amor. Com passa en la Pasqua: que tot torna a nèixer en l'amor! Ens ha dona una contrasenya perquè la gent conegui que som amics de Jesús. Aquesta contrasenya és l'Amor un altre cop! És com si fos una marca que ens deixa. La gent ens coneixerà per l'amor que ens tindrem entre nosaltres. Per la marca de l'Amor. Estarem marcats per l'Amor!

«Pare, et demano que em marquis. Sí, marca'm amb la teva contrassenya d'amor. Et demano que m'ensenyis estimar, a estar marcat per l'amor. Perquè Tu ets Amor!»

Pregària: Pare, aquí em tens

Pare, m'adreço a Tu amb una confiança tranqui·la i serena. El teu Fill m'ha ensenyat que eres el meu Pare, que no t'havia d'anomenar amb cap altre nom. Només ets un Pare.

Pare, vinc a dir-te simplement que sóc el teu fill, i ho dic seriosament, bé que em ganes de riure i de cantar, perquè és bonic de ser fill teu; però també és seriós, perquè m'has estimat tant, i jo tan poc.

Pare, fes de mi el que vulguis; aquí em tens per fer la teva voluntat. La teva voluntat. La teva voluntat, ho sé, és que jo esdevingui semblant al teu Fill únic, el Germà gran que m'ha ensenyat el teu nom, que jo camini per la mateixa senda; ho sé, i amb quin amor ho accepto!

Pare, no tinc gens de força, però tinc la teva. Aquí em tens: treballa en mi, poda i talla, aixeca'm o deixa'm sol, mai no et retrauré de tenir por o de creure que m'oblides; i si trobo la creu massa feixufga, i no veig més, almenys podré repetir-te incansablement que crec en el teu amor i que accepto la teva voluntat. Vull beure en el mateix calze que el teu Fill; Pare, no me'l refusis... I tu no me'l refusaràs, perquè sé que aquesta és la teva voluntat.

Pare, aquí em tens; no he acabat de molestar-te, però Tu no acabaràs mai de perdonar-me. Quant a l'amor sempre seré vençut... No, perquè em donaràs el teu, em donaràs el teu Amor; el teu Fill, en el qual ho podré tot.

Pierre Lyonnet, 1906-1949
Pregàries d'avui i de sempre, Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1974

Camí cap a l'Aplec (IV): Diumenge IV de Pasqua

Falten 28 dies per l'Aplec de l'Esperit '07


Jn 10,27-30

-Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. Jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. Allò que el Pare m'ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del meu Pare. Jo i el Pare som u.


Diu l'Evangeli: «Jo les conec». En aquestes paraules de Jesús ens donen la certesa que, en el seu ramat que és l'Església i el món sencer, no hi ha desconegut. Totes les ovelles que formen part del seu ramat són conegudes pel Pastor. En un ramat no hi ha pas ovelles més importants que d'altres, als ulls del pastor totes són iguals. Igual passa amb el ramat del Bon Pastor: als ulls de Jesús no hi ha jerarquies ni classes que valguin, perquè tots (tots!) som les mateixes ovelles. Tenim la sort d'estar en un ramat en que el Pastor és savi i bo i coneix les ovelles i ens diu que cap d'elles es perdrà. Aprofitem-ho i seguim al Pastor!

«Pare, et demano avui que, així com el teu Fill-Pastor ens coneix, ens esforcem a coneixer-lo a Ell. Perquè quan el coneguem l'estimarem i quan l'estimem el podrem seguir.»