Pare, m'adreço a Tu amb una confiança tranqui·la i serena. El teu Fill m'ha ensenyat que eres el meu Pare, que no t'havia d'anomenar amb cap altre nom. Només ets un Pare.
Pare, vinc a dir-te simplement que sóc el teu fill, i ho dic seriosament, bé que em ganes de riure i de cantar, perquè és bonic de ser fill teu; però també és seriós, perquè m'has estimat tant, i jo tan poc.
Pare, fes de mi el que vulguis; aquí em tens per fer la teva voluntat. La teva voluntat. La teva voluntat, ho sé, és que jo esdevingui semblant al teu Fill únic, el Germà gran que m'ha ensenyat el teu nom, que jo camini per la mateixa senda; ho sé, i amb quin amor ho accepto!
Pare, no tinc gens de força, però tinc la teva. Aquí em tens: treballa en mi, poda i talla, aixeca'm o deixa'm sol, mai no et retrauré de tenir por o de creure que m'oblides; i si trobo la creu massa feixufga, i no veig més, almenys podré repetir-te incansablement que crec en el teu amor i que accepto la teva voluntat. Vull beure en el mateix calze que el teu Fill; Pare, no me'l refusis... I tu no me'l refusaràs, perquè sé que aquesta és la teva voluntat.
Pare, aquí em tens; no he acabat de molestar-te, però Tu no acabaràs mai de perdonar-me. Quant a l'amor sempre seré vençut... No, perquè em donaràs el teu, em donaràs el teu Amor; el teu Fill, en el qual ho podré tot.
Pierre Lyonnet, 1906-1949
Pregàries d'avui i de sempre, Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1974
Pare, vinc a dir-te simplement que sóc el teu fill, i ho dic seriosament, bé que em ganes de riure i de cantar, perquè és bonic de ser fill teu; però també és seriós, perquè m'has estimat tant, i jo tan poc.
Pare, fes de mi el que vulguis; aquí em tens per fer la teva voluntat. La teva voluntat. La teva voluntat, ho sé, és que jo esdevingui semblant al teu Fill únic, el Germà gran que m'ha ensenyat el teu nom, que jo camini per la mateixa senda; ho sé, i amb quin amor ho accepto!
Pare, no tinc gens de força, però tinc la teva. Aquí em tens: treballa en mi, poda i talla, aixeca'm o deixa'm sol, mai no et retrauré de tenir por o de creure que m'oblides; i si trobo la creu massa feixufga, i no veig més, almenys podré repetir-te incansablement que crec en el teu amor i que accepto la teva voluntat. Vull beure en el mateix calze que el teu Fill; Pare, no me'l refusis... I tu no me'l refusaràs, perquè sé que aquesta és la teva voluntat.
Pare, aquí em tens; no he acabat de molestar-te, però Tu no acabaràs mai de perdonar-me. Quant a l'amor sempre seré vençut... No, perquè em donaràs el teu, em donaràs el teu Amor; el teu Fill, en el qual ho podré tot.
Pierre Lyonnet, 1906-1949
Pregàries d'avui i de sempre, Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1974
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada