Jn 14,23-29
Jesús li respon:
-Qui m'estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell. El qui no m'estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m'ha enviat. Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, però el Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s'asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: «Me'n vaig, però tornaré a vosaltres». Si m'estiméssiu, us alegraríeu de saber que me'n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu.
Diu l'Evangeli que Jesús ens deixa la pau, la seva pau, la pau del seu Pare. Ho fa talment com una herència. Sí: Ell marxa i ens deixa la pau que portarà als nostres cors una serenor. No una serenor qualsevol (com la que aporta el món), una serenor que rebem de la pau de veritat, que és la que sols Déu sap donar. I un cop tinguem la pau ens demana que quan Ell ja no hi sigui continuem creient. Ens demana que continuem tenint fe. Això és tot un repte per a nosaltres. En serem capaços? Un cop pacificats, hem de seguir creient.
«Pare, et demano, avui, que em portis la pau, la teva pau. La pau veritable sense la qual no visc. Et demano que m'ensenyis a estar a l'escolta de les persones que ens aporten en el nostre cada dia la teva pau. I que, un cop tingui la teva pau, segueixi creient en Tu. Ajuda'm, només així aconseguiré la serenor.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada